Cal reconèixer que tots hem començat a pintar sense saber barrejar. Recordo que el meu professor em va tenir un any sencer fent barreges, «només fent barreges», i tot i que passat aquell any me’n sortia prou bé, encara em faltava molt per aprendre.

T’enfrontes a una tela blanca… sense ni una taca, el teu estudi preparat, la llum perfecta i a la teva ment una visió espectacular de colors fascinants. Comences a unir aquell blau meravellós, aquell toc de vermell i… patam! Arriba el col·lapse. En lloc d’aquell violeta místic que esperaves, acabes de donar a llum un color trist, avorrit i sospitosament semblant al fang d’un mal dia.

Com barrejar colors sense acabar amb un «marró»

En lloc d’aquell violeta místic que esperaves, acabes de donar a llum un color indeterminat, trist, avorrit i sospitosament semblant al fang d’un mal dia. El temut marró brut t’ataca sense pietat.

No desesperis, no et rendissis, no llancis els teus pinzells en direcció a l’espai, espera, para atenció. No ets tu, no significa que no tinguis talent per a això. Simplement, la física del color té les seves pròpies normes i no les coneixes, per això els teus colors són un poc rebels. Agafa aire i continua llegint perquè t’explicaré com domar aquesta paleta amb una guia de supervivència apta per a principiants, sense tecnicismes ni fórmules avorrides. Recorda que amb una mica de pràctica… te’n sortiras.

L’origen del drama: Per què tot tendeix al fang?

L’escola: ens van ensenyar una veritat a mitges que ha fet molt de dany. «Els colors primaris són el blau, el groc i el vermell i d’aquí surt absolutament tot». Però aquí hi ha dos problemes.

Si barreges primaris que contenen subtons oposats, introduiràs un tercer color primario a la barreja (el que es coneix com a «contaminació per color complementari») i el resultat serà un color brut, opac o marronós. Ho has de tenir en compte, sense oblidar que a vegades, només algunes vegades, és precisament aquest color «brut» el que estaràs buscant.

Vermell Càlid + Blau Càlid: El vermell càlid té groc; el blau i el vermell fan morat, però el groc el bruteja i crea un morat marronós.

Groc Càlid + Blau Fred: El groc càlid té vermell; en barrejar-se amb blau per fer verd, el vermell actua com a complementari i crea un verd oliva apagat.

2.- Els tubs de pintura de la vida real no són perfectes com els conceptes abstractes d’un llibre. No contenen «color pur», sinó pigments químics minerals o sintètics que reflecteixen la llum de maneres molt diferents.

Quan comences a barrejar, sense un pla clar, tres o més colors dels teus tubs, el que estàs fent en realitat, a escala física, és bloquejar la llum. Cada pigment nou que afegeixes a la barreja absorbeix més raigs de sol i en reflecteix menys cap als teus ulls. És un procés sustractiu. Si creues massa línies cromàtiques i satures la barreja, la paleta es rendeix del tot, deixa de reflectir llum i… bum! Marró fang al canto. Has creat un forat negre de color.

Regles d’Or per mantenir els teus colors vius

Per sortir victoriós/a d’aquesta lluita amb la teva paleta i aconseguir una obra de colors perfectes, t’aconsello memoritzar aquestes estratègies que canviaran la teva manera de relacionar-te amb el color.

Tingues sempre present el cercle cromàtic

Alguns consells que no has d’oblidar:

• Domina el cercle cromàtic: entendre la relació entre primaris, secundaris i terciaris és clau.
• Comença amb una paleta limitada: pocs colors és important per aprendre a barrejar i no dependre de tenir el «tub».
• Fes servir un paper per provar el resultat.
• Els complementaris s’apaguen mútuament (desaturació).
• Comença sempre amb colors purs.
• Barreja a poc a poc, sense pressa. Ves afegint els colors en quantitats petites. Mesura la proporció.
• Vigila amb el blanc i el negre: fer-los servir de manera indiscriminada pot brutejar o blanquejar massa el color. Intenta enfosquir amb el complementari.
• Aplica la regla 30/60/10: si estàs dissenyant o decorant, utilitza un 60% de color dominant (neutre), un 30% de color secundari i un 10% d’un color intens com a accent.
• Cuida la temperatura del color: assegura’t de mantenir l’equilibri visual.
• Mantén nets els teus utensilis: pinzells, paleta, espàtula… evita que restes de barreges anteriors arruïnin la teva feina.

1. El perill dels «oposats» (Els temuts complementaris)

Els pols oposats s’atreuen a les pel·lícules i potser entre algunes parelles, però al món de la pintura s’han de saber algunes coses, perquè dos complementaris et poden salvar el dia, però també engegar a fer punyetes els teus esforços. Si barreges colors que estan just al davant de l’altre al cercle cromàtic, es neutralitzen entre si i s’arriba a un color “rar no desitjat”, fins i tot pots arribar al gris, perquè entre tots dos sumen els tres colors primaris. Mirades que maten a la paleta:

• Vermell + Verd (El verd ja porta blau i groc; en sumar-li vermell, tens els tres en joc) = Fang.
• Blau + Taronja (El taronja és groc + vermell; en sumar-li blau, una altra vegada els tres) = Fang.
• Groc + Violeta (El violeta és blau + vermell; més el groc, la combinació fatal) = Fang.

💡 El truc del mestre: No significa que els oposats siguin els teus enemics, només has d’aprendre a controlar-los. Si vols apagar un color perquè és massa «cridaner» o «fosforito», afegeix una petita quantitat del seu oposat per trencar-li la intensitat. Però si el que estàs buscant és un color nou i net, mantén els oposats ben allunyats a cantonades separades de la teva paleta!

2. Compte amb la «temperatura» oculta

Reprenem el tema de la temperatura perquè és important.
Cap tub és 100% pur; tots «inclinen» el seu to cap a un costat o un altre del cercle.

• El Blau Ultramar té un matís vermellós (és un blau càlid).
• El Blau Phthalo o el Blau Ceruli tenen un matís verdós (són blaus freds).
• El Groc Llimona té un toc verd (fred).
• El Groc Cadmi tira cap al taronja (càlid).

Per què t’ha d’importar això? Imagina’t que vols un verd brillant i barreges Blau Ultramar (que té una mica de vermell) amb Groc Cadmi (que també tira al vermell). Sense adonar-te’n, estàs ficant vermell a la teva barreja. Blau + Groc + Vermell = terres!

Per a un verd elèctric i pur, necessites un blau fred (sense vermell) i un groc fred (sense vermell).

3. Menys és més

Com a norma general per no equivocar-te i pifiar-la als teus començaments: no barregis molts tubs diferents per aconseguir un sol color. Si veus que t’has passat de rosca i necessites corregir un color que ja ha començat a posar-se grisenc, atura’t. És infinitament més fàcil treure aquesta barreja amb l’espàtula, netejar el pinzell i començar de nou que intentar salvar un color que ja ha perdut la seva ànima i la seva llum.

Com aconseguir els colors terra a partir dels primaris

Per fer els «marrons» no tens la necessitat de comprar tubs d’aquesta gamma, els pots aconseguir tu mateix només amb els primaris.

Per aconseguir colors terra bàsics (marrons, ocres i vermellosos) a partir dels primaris (groc, vermell i blau), barreja els tres primaris en proporcions desiguals. Afegeix més vermell i groc per a tons càlids o torrats, i més blau per enfosquir i refredar.

Passos i proporcions per a tons terra:

• Marró bàsic o terra d’ombra: Barreja parts iguals de groc, vermell i blau. Si et queda un to verdós o grisenc, afegeix més vermell per equilibrar.
• Tons ocres i daurats: Augmenta la quantitat de groc i afegeix només un xic de vermell i una quantitat encara més petita de blau.
• Tons terracota i vermellosos: Hi predomina el vermell i el groc. Afegeix una mínima quantitat de blau per treure-li brillantor al vermell i convertir-lo en un to terra.

Per anar acabant, vull que sàpigues, que encara que al principi et sembli molt complicat, en realitat és més senzill del que sembla, amb la pràctica descobriràs que cada dia, que cada barreja, és més senzilla que l’anterior, i abans que te n’adonis estaràs encertant amb els colors amb la velocitat que ara estàs somiant.

«Vull fer-te una última recomanació pràctica: quan estiguis davant d’un color que has de replicar, observa quin és el to que et ve primer a la ment. Per exemple, el primer color que veus és el verd? El morat? Doncs no ho dubtis, parteix d’aquest color i després vés modificant-lo de mica en mica. Si veus un verd que tira a un color terra, afegeix-hi una mica de terra; si et sembla que tira a blau, afegeix-hi blau… Pensa que és molt més senzill del que creus.»

Un viatge cap al mestratge

Entendre aquests petits secrets visuals és el que marca la diferència entre frustrar-se davant del cavallet —pensant que la pintura no és per a tu— o gaudir de cada sessió sentint que tens el control de la situació. No et cal aprovar cap examen complicat de química ni estressar-te, ni és cap motiu per tenir mals de cap per aconseguir bons resultats; recolza’t en aquesta eina que et regalo avui i flueix, emociona’t i expressa’t explicant les teves pròpies històries.

Si estàs cansat de barallar-te a soles amb els tubs de pintura a casa, de gastar material en experiments fallits i et ve de gust dominar l’oli, l’acrílic o l’aquarel·la de forma divertida, eminentment pràctica i envoltat de gent que comparteix la teva mateixa passió, fer el salt a un taller guiat és la millor decisió que pots prendre.

Al cap i a la fi, aprendre a pintar a Mataró i al Maresme és molt més que memoritzar un seguit de tècniques o saber fer servir un pinzell: és regalar-te un espai setmanal d’absoluta calma per desconnectar del soroll diari, alliberar la ment de l’estrès i descobrir que l’art és vital per a l’esperit!
T’animes a posar-te el davantal, tacar-te les mans i començar a crear sense cap por al marró fang? La teva paleta i el teu llenç t’estan esperant.

🎨 [Reserva ara la teva classe de prova al nostre taller de Mataró]

Les imatges d’aquest article estan creades en +/- part amb IA