L’art és aliment, no un luxe
L’art és aliment, no és un luxe. El necessitem. Per això, quan algú decideix aprendre a pintar a Mataró, no està buscant un simple passatemps. Potser creus que la creativitat no importa? Lluny de ser un objecte de luxe o un simple guarniment, és aliment emocional i vital. L’art ens manté a flotació en els moments difícils i també en aquests instants meravellosos de la nostra vida.
En una societat obsessionada amb el fet material i la productivitat, ens distreuen amb banalitats i ens mantenen allunyats de l’art minimitzant la seva importància en el nostre benestar mental. L’art és aliment per a les nostres emocions, ens ofereix un suport i ens manté a flotació en els moments més complicats i foscos, així com també en els més brillants oferint-nos reafirmació
És la manera com ens curem els uns als altres, cantant les nostres cançons, explicant les nostres històries, pintant els nostres llenços, potser en una escola de pintura i convidant-te a cridar «escolta’m i jo t’escoltaré». En pintar iniciem un diàleg i comencem a ser testimonis de la humanitat.
En els paràgrafs que segueixen exploro com pintar o contemplar una pintura va molt més enllà del que t’han dit i de l’entreteniment, és una poderosa eina de sanació per a l’ànima. Un clar exemple d’aquesta transformació es viu avui dia en llocs com el teu entorn o el meu, Mataró, on la creativitat demostra una vegada més que l’expressió estètica és, en realitat, una necessitat biològica i un salvavides per a la nostra humanitat comuna
Una educació programada?
El món en què vivim es mou a una velocitat de vertigen. El teixit urbà i social sembla obsessionat amb una productivitat artificial, gairebé robòtica, implacable. Les mètriques fredes, els balanços i el que la societat considera “útil” o rentable és el que ens inculquen des de nens; ja a les escoles el benefici emocional o espiritual queda en segon pla prioritzant una utilitat, com a mínim, discutible. Ens ensenyen a valorar només el que es can medir amb números, allò tangible.
En aquest engranatge mancat de color, se’ns inocula una idea reduccionista i absurda: que la creativitat és només un passatemps, un adorn, un caprici per als dies d’oci reservat per a uns pocs privilegiats amb temps lliure. Ens volen convèncer que l’art és per a uns quants i un luxe.
S’equivoquen. S’equivoquen profunda i dràsticament.
L’art és molt més que un quadre decoratiu al nostre saló. L’art és els ciments mateixos sobre els quals es construeix el nostre benestar. No és postres de músic que es prenen si el pressupost arriba; és el pa de cada dia, les vitamines. El sustent invisible que ens sosté i alimenta la nostra ànima. L’art ens manté dempeus quan la rutina amenaça de desdibuixar-nos i diluir-nos en un mar tempestuós.
La creativitat humana no és només un accessori més o menys agradable, és la necessitat de plasmar el que l’ànima crida. És la nostra millor eina on agafar-se quan tot s’ensorra, és supervivència de la ment. Per això, decidir fer un pas endavant i començar a pintar a Mataró o onsevulla que visquis, a la teva escola més propera, no és un entreteniment banal, és obrir una finestra a l’aire fresc en una habitació plena del fum de la teva quotidianitat.
El despertar enmig de la tempesta ✍️
La gran majoria de les persones que caminen per la meva ciutat, Mataró, no ho fan pensant en la mètrica d’un poema o en un quadre del renaixement i la seva composició àuria. Tampoc ens aixequem cada matí con un debat intern sobre el significat profund d’una melodia, ni en la direcció d’una pinzellada matèrica. Caminem per la nostra rutina amb indiferència, dirigits per la inèrcia d’anar i venir de la feina a casa i de casa a la feina.
Fins que la vida ens colpeja, perquè inevitablement ens colpejarà en algun moment, ja sigui de forma positiva o negativa, la sacsejada et pot fer trontollar.
L’existència, tard o d’hora, compleix la seva funció de sacsejar les nostres certeses. Arriba el dia en què rebs una notícia que canvia el teu eix per sempre, i no té per què ser una bona notícia. Llavors, et trobes envoltat d’un silenci aclaparador que les paraules del teu entorn no poden omplir.
És en aquest moment quan l’abisme s’obre als teus peus i et quedes sense alè. Et mires les mans i t’adones que el que tens en elles és incapaç de sostenir totes les teves emocions, i el teu pit s’estremeix. La teva ànima crida.
I llavors, d’una manera gairebé instintiva, busques les respostes o el suport que la raó no et pot donar. Obres un llibre, escoltes una cançó o et quedes congelat davant d’un quadre que sembla que algú va pintar fa segles pensant en el que tu sents en aquest precís moment: dolor, angoixa, patiment… totes aquestes emocions estan descrites allà i t’acompanyen, et sostenen amb una connexió invisible, i el miracle es manifesta: ja no estàs sol. L’art t’abraça, et reflecteix i, sobretot, et sosté.
El vertigen de la llum i el llenç en blanc
Perquè l’art i la pintura no només ens rescaten dels inferns personals; són el mapa capaç de guiar-nos quan toquem el cel amb la punta dels dits. Els humans som un pèndol que oscil·la entre el patiment i l’alegria, i tots dos necessiten un catalitzador.
Pensa en aquell dia en què la inspiració, l’amor o el destí et creuen el cor amb una revelació.
De la forma més inesperada tot canvia, la teva rutina explota. El teu cor batega al teu pit d’una manera tan intensa i bonica que t’asusta. Sents una gran intensitat, una emoció que t’omple completament, el món que has conegut es difumina i els colors d’aquest nou univers són més intensos, més vibrants, més saturats, i saps que t’estàs marejant de felicitat.
I aquí estàs de nou desarmat davant les teves pròpies emocions. El llenguatge que utilitzes diàriament no arriba a expressar tot el que sents; un “estic bé” sona molt feble davant el crit que portes dins.
Com expresses i com connectes amb tota aquesta cascada d’emocions, amb què t’identifiques? I de cop i volta aquí està una pintura, una senzilla línia de carbonet o una textura sorprenent que crida el que la teva boca no pot expressar. L’art es converteix en el recipient perfecte capaç de contenir tota aquesta felicitat, et sorprèn el que et arriba a aportar plasmar en un llenç tot el que el teu cos aúlla, i allà t’exaltes, t’emociones en saber i comprendre tot el que l’art fa per tu, la vàlvula que és per a la teva vida.
Més enllà d’allò “agradable”: Classes que salven vides
És un error la manera com parlem de la creativitat, i és un perill real. Unes vegades, o moltes vegades, empetiquim sense adonar-nos-en les disciplines artístiques quan intentem defensar-les. Diem que la pintura és “bonica”, que és “relaxant”, un passatemps que ens ajuda a desconnectar.
No, ens equivoquem. L’art no és una simple carícia, l’art és un desfibril·lador.
Reduir la pintura o el dibuix a una mera distracció agradable és no entendre la urgència de la nostra pròpia naturalesa. Pintem perquè ens hi va la vida, no perquè sigui un hobby elegant. És una necessitat biològica de l’esperit humà. Al llarg de tota la història i fins i tot abans, en els albors de la mateixa humanitat, en les condicions més extremes —a les trinxeres, en l’aïllament, en els moments de patiment absolut— els éssers humans sempre hem buscat un tros de carbó per dibuixar. Si deixem de crear ens apaguem. Si deixem de buscar bellesa ens morim per dins. Perquè l’art ens connecta amb una cosa tan profunda com la mateixa existència.
És per això que a la nostra escola de pintura a Mataró entenem que les persones que creuen la nostra porta vénen buscant la seva pròpia brossa salvavides. Sabem que no hi ha dues persones iguals i que cadascuna té el seu propi camí.
Para uns, el refugi ideal és la intimitat, el ritme accelerat d’aprenentatge que oferim en les nostres classes particulars de pintura, on s’aboca tota la nostra atenció per guiar les teves mans descarregant les teves emocions. Per a altres, la medicina és compartir l’energia, el silenci creatiu i els riures en els nostres grups reduïts per a adults i joves, un espai on el respecte i la passió són un bàlsam contra la soledat de la ciutat.
Aquí no posem el focus en si el que busques és dominar el realisme més estricte o deixar-te portar per la llum impressionista; el que ens importa és que estàs reclamant el teu dret a expressar-te, per desfogar-te, per fluir i recarregar-te de vitalitat.
Una crida a les armes de l’esperit a Mataró
No som illes, el nostre dia a dia moltes vegades ens obliga a aixecar murs per protegir-nos. Però has de saber que posar-se davant d’un cavallet és un gran demolidor d’aquestes muralles. És un pacte silenciós amb el teu jo interior. Quan t’atreveixes a plasmar la teva primera pinzelada llances un missatge en una ampolla a l’univers.
Quan defenses el teu espai per pintar estàs realitzant un acte de resistència, estàs obrint la teva ment a la capacitat crítica, expandint la teva visió del món i permetent que la teva ment s’obri a una experiència única.
La propera vegada que sentis que el món és un lloc massa fred i distant, massa pragmàtic i gris, recorda: portes dins teu un foc que mereix expressar-se amb tots els colors de la natura.
Si sents la crida, si vols passar de ser un simple espectador a ser el creador, t’esperem a Mataró. Ja sigui en un petit grup de persones afins o a través d’una guia exclusiva en les nostres classes particulars, et sentiràs acollit. Vine i encén la teva flama interior. No és un luxe; és la teva ànima reclamant el seu espai.